Skip Navigation Linksermie > sessions individuals > en què es distingeixen les sessions de dfa d’altres mètodes?
En què es distingeixen les sessions de DFA d’altres mètodes?

Des de fa uns anys proliferen els mètodes que aborden el treball amb la persona parant atenció al cos i a la ment. Les paraules que fan servir uns i altres per descriure el seu treball són molt semblants, per diferents que puguin ser les formes de dur-lo a terme. A més dels mètodes, també són diferents les persones que els apliquen, pel que fa a la seva personalitat, recorregut vital, antecedents professionals o preferències personals... També els diferents practicants de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics apliquen de maneres diferents els mètodes que varen aprendre a la seva formació profess

Tanmateix, crec que tots els que apliquem el DFA en el treball amb els nostres clients, alumnes i pacients, estem d’acord a considerar-lo únic per la manera que té de combinar la intervenció física manual amb l’educació de la percepció sensorial. Aquesta combinació permet reconèixer els significats que la persona va associar a les sensacions que transcorren en un flux constant per dintre del cos en resposta a la nostra relació amb l'entorn. D’aquesta manera, la persona pot reconèixer a partir de la pròpia experiència sentida allò que sigui que demana atenció perquè pugui sentir-se bé a la vida. Les estructures del sistema nerviós encarregades de la percepció sensorial són les primeres de totes a desenvolupar-se i són de naturalesa receptiva. Reben informació sensorial de forma global, sense categoritzar-la.

El desenvolupament de les estructures que generen la consciència del “jo” es basa en una classificació primitiva d’aquesta informació entre agradable i desagradable. Aquesta classificació és de naturalesa incisiva. Incideix en la fluctuació continua de les sensacions i porta a la creació d’estratègies per obtenir sensacions agradables i evitar les desagradables.

Les eines:

  • La contracció i relaxació dels músculs per executar des dels moviments més bàsics de la vida fins als moviments refinadíssims de la més sublim expressió artística,
  • i la contracció de la musculatura per parar el flux de les sensacions indesitjables que es converteix en tensió habitual que ja no es pot relaxar voluntàriament.

El resultat:

  • en el millor dels casos, una persona conscient de si mateixa, dels seus talents i habilitats i dels seus punts febles,
    • capaç de canalitzar
      • el flux de les seves sensacions
      • la valoració emocional i racional del significats associats a aquestes sensacions
      • i les decisions que en deriva
    • i, sobretot, capaç de
      • qüestionar els conceptes desenvolupats sota les condicions inicials de la seva vida,
      • deixar-los anar si queda clar que eren erronis
      • i continuar el desenvolupament de les seves habilitats fins a la mort.
  • El més normal, però, és que les persones es quedin atrapades dins el seu patró de tensió habitual, identificades amb els conceptes del seu “jo” que varen desenvolupar sota les condicions en què varen transcórrer els primers mesos i anys de vida, amb una consciència limitada de les seves capacitats de generar el propi benestar i una vida satisfactòria més enllà dels límits del patró. Varen perdre el contacte amb la font d’informació més important per poder desenvolupar les seves pròpies capacitats, de manera que amb el temps es van deteriorant i perdent amb la vellesa.

El DFA fomenta la col·laboració entre ambdós aspectes de manera que

  • enlloc d’incidir per intentar desfer-se de les sensacions que es consideren indesitjables, la persona aprèn a acollir-les per poder entendre la informació que porten i actuar de forma conseqüent per obtenir un resultat eficaç que porta a la satisfacció i dóna lloc a la possibilitat d’avançar cap al proper pas
  • enlloc d’incidir per intentar aferrar-se al benestar d’un moment donat i perdre’l precisament per això, la persona aprèn a acollir-lo per gaudir-lo a fons i “fer-li un petó mentre passa al vol” com diu el poeta William Blake.

Més enllà del referent de les coordenades objectives del camp gravitatori de la Terra – la vertical i la horitzontal, el DFA no aplica cap tipologia ni sistema de descodificació ni estableix diagnòstics, sinó que entrena les facultats receptives i incisives de la persona per tal que pugui descobrir des de dins allò que necessita sense haver-se de sotmetre a un sistema extern, per més provat i vàlid que sigui.

Encara que el treball del DFA Reconeixement de Patrons Somàtics pugui dur-se a terme en un context cognitiu-conductual, les seves creadores Annie B. Duggan i Janie French, juntament amb molts dels practicants de DFA, ens sentim afins al procés d’individuació de la psicologia junguiana. El arquetips són comparables a un camp de força com el del camp gravitatori de la Terra amb els seus pols. Les fases de desenvolupament en les que ens trobem en un moment donat de la vida i les funcions que complim a la família, en el treball i la vida social venen marcades per una qüalitats universals inherents a cada fase, a cada funció. Vivim sota el seu mandat arquetipic, normalment sense adonar-nos-en. Però és possible desenvolupar la sensibilitat que ens permet percebre les demandes arquetípiques de cada moment vital pel seu efecte sobre les nostres vides i així poder trobar, moment a moment, la forma de relacionar-nos-hi que millor ens serveixi per dur una vida plena.

El DFA (r)estableix connexions en el sistema nerviós i millora la hidratació dels teixits, facilitant l'organització cristal·lina líquida de l’aigua d’hidratació, des de les estructures superficials del cos fins a l’interior del nucli de les cèl·lules més recòndites de l’organisme, la qual vehicula una transmissió ultraràpida d’informació sensorial que pot ser recollida i processada pel sistema nerviós.  

Així doncs, amb la seva singular intervenció manual combinada amb l’educació de la percepció sensorial, el DFA facilita un flux òptim d’informació a través de tot l’organisme i capacita la persona per acollir i processar aquesta informació per tal de bastir una vida sana i realitzada.

En què es distingeixen les sessions de DFA d’altres mètodes?