Sesions de DFA - Reconeixement de patrons somàtics

Com són les sessions de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics

Les sessions de DFA constitueixen un procés global que aborda el treball amb la persona des de tres angles:

una intervenció manual directa en el cos
l’educació del moviment i de la consciència corporal
la creació d’un espai segur per completar processos emocionals interromputs

i poder restaurar l’equilibri interior després de experiències traumàtiques

Al començament de cada sessió, veiem com es relacionen les diferents parts del cos entre elles i amb l’eix gravitatori. Llavors, amb la persona estirada damunt una taula encoixinada i amb la roba posada, treballem amb aquestes formes mitjançant una suau intervenció

manual que permet:

localitzar i relaxar les tensions que causen dolor i/o mantenen fora de l’experiència conscient certes parts del cos i de la conducta pròpia
tornar a establir les connexions que donen accés a la informació continguda en aquestes formes per tal de processar-la i integrar-la
explorar els significats associats a les sensacions que afloren i examinar fins a quin punt segueixen sent vàlids
recuperar la mobilitat perduda
restaurar l’equilibri intern desprès d’experiències traumàtiques
completar processos emocional interromputs i trobar suport en el propi cos i en el camp gravitatori de la Terra.

Al final dediquem un temps a integrar en el pla vertical les noves opcions trobades per tal de poder-les tornar a reproduir en les diferents situacions de la vida diària.

La durada de les sessions és d’una hora. El seu ritme es setmanal. Segons les necessitats de la persona es poden fer dues sessions a la setmana. En cas d'intervencions puntuals o per persones que venen des de lluny és poden fer sèries de fins a cinc sessions setmanals.

Honoraris

Com són les sessions de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics

Per a qui son útils les sessions de DFA

Moltes persones prenen sessions de DFA perquè tenen algun problema de salut, ja sigui físic o psíquic. Altres venen perquè reconeixen el seu cos com una eina important per portar a terme el seu treball.

Poden ser esportistes i artistes o qualsevol persona que treballa, seguda, dempeus, amb tota mena de moviments o amb pocs moviments repetitius, comunicant i relacionant-se amb clients, superiors, empleats, alumnes, estudiants, pacients...

Altres voldrien poder gaudir-ne més del seu cos, moure’s amb més llibertat, tenir més resistència, més flexibilitat, més capacitat per sostenir una erecció, més llibertat per entregar-se al plaer i fondre’s amb la parella en l’èxtasi de l’abraçada amorosa o no córrer-se abans de temps. Alguns s’adonen de que repeteixen conductes que consideraven superades des de feia temps.

Alguns volen aprendre a fer les coses de la seva vida amb plena atenció, amb mindfulness. L’atenció als moviments de la respiració i la forma d’ocupar l’espai amb el cos i de moure’l que s’aprèn amb el DFA és una mena de meditació aplicada a les activitats de la vida de cada dia i pot aplicar-se perfectament als espais de pràctica formal de totes les denominacions espirituals.

La majoria del meus clients són persones altament sensibles, encara que molts varen aplicar amb èxit una gran part de la seva energia en insensibilitzar-se. Reconèixer la seva naturalesa altament sensible i aprendre a gestionar les seves percepcions sensorials suposa un gran alliberament.

Molts homes i moltes dones es troben limitats o limitades per una identitat i uns rols social i històricament associats als seu gènere. Volen desenvolupar les seves habilitats més enllà d’aquesta limitació i, per això, en primer lloc necessiten explorar els territoris propis de la seva naturalesa.

Els nens i les nenes, de vegades, poden beneficiar-se d’una intervenció puntual. Però, generalment, aconsellem que els pares facin el treball personal de reconeixement dels seus patrons somàtics, perquè si els pares s’ocupen dels assumptes pendents al seu interior i prenen consciència de les formes com es relacionen amb el seu entorn, els fills poden créixer i desenvolupar-se lliurement, sense les traves dels assumptes no resolts de les generacions anteriors. Encara que, potser, tinguin alguna dificultat pròpia, l’exemple dels seus pares els ensenya formes de gestionar-se per aprendre’n i sortir-se’n de manera natural i fluida, cosa que enforteix i enriqueix immensament no només les seves capacitats sinó també la relació entre pares i fills.

Al llarg dels anys hi ha hagut algun animal que ha acudit a cercar la meva ajuda. Els que més m’han commogut van ser un parell de falciots. Sentir la seva confiança mentre les tenia entre mans és un reconeixement millor que un premi d’una institució humana, veure un d’ells anar-se volant una gran alegria.

Sempre lamentaré no haver pogut ajudar a l’altre que va venir a xocar contra la meva esquena mentre esperava a un semàfor per creuar el carrer. Em va deixar explorar tot els seu cos, sense por, em va deixar sentir cada una de les seves diminutes vèrtebres cervicals i els ossets de les seves ales, en l’intent de trobar què li estava passant. Com no trobava res que sàpiga reconèixer, me’l vaig emportar a casa per a que pugui volar des del terrat. Però no podia. Es va quedar a morir sota el nesprer que hi creix en un antic safareig.

També he tingut el privilegi d’acompanyar algunes persones en la transició cap a la mort, ajudant-los a reconèixer assumptes pendents que convenia abordar abans de morir i, en la mida de lo possible, trobar formes de resoldre’ls. Tal com en vida és tot una revelació descobrir el que passa quan deixes anar el pes del cos, el confies a la Terra i et dones permís per rebre el seu suport, practicar el deixar anar el teu cos per confiar-lo a la Terra, mentre el teu ésser se’n desprèn, obre una altra dimensió encara més desconeguda.

Reconèixer el teu patró de tensió habitual

El patró de tensió habitual configura la teva forma d’ocupar l’espai en el món i moure’t a la vida. Es típicament teu, constitueix la teva forma particular de comportar-te.

El vas crear tu per adaptar-te a les condicions inicials de la teva vida. Per guanyar un marge de llibertat dels vells hàbits és imprescindible conèixer-lo tant en lo sensorial com en lo cognitiu. La tensió habitual tendeix a limitar la teva llibertat de moviment, la teva capacitat de resposta als requeriments de la vida, la teva llibertat d’expressió; et manté ancorat en el passat, en continua reacció a experiències irresoltes de la infantesa: causa dolor, físic o psíquic; i es troba a l’arrel de la depressió, l’ansietat i nombroses malalties cròniques i degeneratives.

El DFA Reconeixement de Patrons Somàtics t’ajuda a conèixer el teu patró de tensió habitual, tant en lo cognitiu com en lo sensorial. Així aprens a percebre la forma en la que acostumes mantenir-te i moure el teu cos en relació amb el teu entorn. Las coordinades del camp gravitatori de la Terra t’ofereixen un marc de referència objectiu. En la mida en la que vas prenent consciència de la relació entre el teu cos i l’entorn que mantens mitjançant la tensió habitual del patró, els teus moviments adquireixen mes llibertat, l’ansietat es calma, la depressió deixa pas a les ganes de viure, els dolors disminueixen i, a vegades, desapareixen del tot. Les conductes reactives deixen pas a la capacitat de respondre al que està succeint realment en el moment present. Recuperes salut y la conserves. Dius el que ha de ser dit i saps callar quan és millor no dir res. La teva creativitat et permet trobar solucions que abans se t’escapaven.

Reconèixer el teu patró de tensió habitual

Solucions per dolors, traumes, estrès, ansietat, depressió i altres afeccions

Una mala relació amb el camp gravitatori de la Terra pot ser la causa de molts problemes de salut o pot ser una conseqüència de dolències que es deuen a una malaltia, un accident, una càrrega emocional no reconeguda, una sobrecàrrega per moviments repetitius, mals hàbits posturals, traumes propis o multigeneracionals.

En tots aquests casos, prendre consciència de com ens movem i com ocupem l'espai amb el nostre cos en relació amb aquest camp de força major del planeta, ens permet modular la nostra forma habitual de fer-lo. L'eina més important en aquest menester és la percepció sensorial que posa llum a les àrees de la experiència que els patrons de tensió habitual mantenen a la foscor de l'inconscient.

El reconeixement de patrons somàtics amb el DFA crea un espai segur per accedir a aquestes àrees que assolim apartar de la nostra consciència mitjançant la tensió habitual. Així, la persona troba vies per rescatar les parts de la seva experiència que estan atrapats en el patró inconscient, posseïdes per complexos autònoms que dirigeixen el seu comportament de forma automàtica, més enllà de la seva voluntat. Troba formes de moure's en consonància amb la força gravitatòria de forma que les articulacions, els músculs i teixits conjuntius queden lliures de l'excés de tensió que interfereix en les funcions fisiològiques del cos a tots els nivells: la respiració, la digestió, la circulació, el flux d'informació en el sistema nerviós, el bon estat del sistema músculo-esquelètic i les articulacions, l'equilibri hormonal, l'equilibri àcid/alcalí, etc.

Pels éssers social, profundament relacionals, com som els éssers humans, una part essencial de tenir cura de la salut és

... gestionar les emocions
molt aviat a la vida descobrim que podem fer servir la tensió del nostres músculs per interrompre el flux de sensacions que no ens agraden. Aleshores, aquestes s'acumulen per sota el llindar de la consciència i la pròpia tensió augmenta encara més la seva intensitat. Quan ja no es poden contenir, irrompen en forma d'emocions desmesurades en comparació amb el que va succeir. La percepció sensorial és un factor essencial per poder orientar el flux de les emociones en comptes de ser arrastrat per la seva intensitat.

... comunicar de forma eficaç
Literalment, la tensió habitual dels nostres músculs ens aparta del terra i ens distancia del nostre interlocutor. Aquesta forma d’ocupar l’espai comunica por, manifest en forma d’una actitud d’amenaça o de sotmetiment, que torç el desig i les possibilitats de comunicació i relació inherents a la nostra naturalesa. Adonar-nos de les formes en les que ocupem l’espai i ens movem en relació amb el nostre entorn ens permet adoptar postures que facilitin la comunicació i una bona entesa.

... crear bones relacions de cooperació i ajuda mútua
Comunicar-nos, relacionar-nos i ajudar-nos mútuament és la nostra naturalesa. Per nosaltres, els éssers humans, és imprescindible aprendre a utilitzar la nostra capacitat de percepció sensorial per cultivar relacions de comunicació i cooperació en comptes de la violència individual y col·lectiva que domina les vides de tantes persones en el món.

.... resoldre l’estrès posttraumàtic propi i transgeneracional
Els mecanismes que ens ajuden a sobreviure una experiència traumàtica poden mantenir l’organisme i la psique encallats en el moment just abans de lo pitjor de l’impacte traumàtic. Si no se processen de forma adequada, la vida s’organitza al voltant de l’esforç per evitar l’impacte de lo que va succeir i els patrons resultants es transmeten de generació en generació, lo qual porta a la repetició y reiteració de les condiciones traumatitzants.

... orientar-nos quan volem canviar el rumb de la nostra vida

El punt de partida per al canvi ha de ser el lloc en el que un es troba. Només des d’allí podem explorar les possibles perspectives al nostre abast.

Solucions per dolors, traumes, estrès, ansietat, depressió i altres afeccions

Sessions de DFA per respirar millor

La intervenció manual del DFA acompanya i guia els moviments de la respiració per ajudar la persona a desenvolupar la sensibilitat necessària per aprendre a sentir el seu cos.

Practicant i client treballen en conjunt. El/la client descobreix com pot obrir els espais interiors del seu cos des de dins, mentre el seu practicant va esponjant els teixits des de fora mitjançat la intervenció física que afluixa la tensió que manté els moviments respiratoris presos en un patró de tensió habitual.

Es tracta de facilitar els moviments naturals de la respiració, sense imposar cap ritme extern, ni quedar-se restringits per les limitacions del patró de tensió habitual. Mentre es guanya terreny al patró restrictiu en el pla físic, respiració a respiració, poden aflorar continguts emocionals i mentals que la tensió mantenia per sota el llindar de la consciència i els sistemes de creences que se'n deriven es fan reconeixibles. Si concedeixes espai a les emocions interrompudes, poden seguir el seu curs i pots arribar a comprendre-les en el seu context, en lloc de deixar-te portar per elles. Descobriràs quin serà el següent pas a donar. Podràs contemplar les teves nocions de com creus que és el món, com creus que ets tu i què creus poder assolir a la vida, en la forma que tenen al teu cos, revisar-les i posar-les al dia. Així guanyes llibertat tant en l'aspecte físic del moviment i la respiració com en el terreny de les emocions i la teva forma d’estar en el món i moure’t a la vida.

Sessions de DFA per trobar un nou equilibri

En els períodes de transició és necessari adaptar-se a una nova situació. Els patrons habituals sovint dificulten el procés d’adaptació.

És evident que la manera habitual de funcionar ja no serveix en les noves circumstàncies però, pel fet de ser inconscient, interfereix amb les millors intencions de respondre de forma adequada als requeriments de la nova situació. Un canvi de lloc de residència, d’estat civil, en el lloc de treball o la situació laboral, un accident, una malaltia, una pèrdua, per exemple, pot fer-nos perdre el nord.

Explorem l’equilibri habitual, que sol ser a base de tensió i tendeix a mantenir-te en conflicte amb l’entorn. La percepció sensorial de la relació entre el cos i l’entorn físic et permet desenvolupar un equilibri basat en suport i llibertat de moviment. Aprens a orientar el cos, moment a moment, amb l’ajuda de les coordenades de la força gravitatòria, la vertical i la horitzontal, perquè puguis beneficiar-te del suport que l’entorn t’ofereix en tot moment. Descobriràs que el nou equilibri en l’entorn físic es manifesta igualment en l’entorn psicosocial.

Sessions de DFA per trobar un nou equilibri

Sessions de DFA per transformar l’estrès

Ens estressem quan no som capaços d’adaptar-nos i respondre a les demandes de la situació en què ens trobem, per exemple, davant les exigències del treball, o en cas de canvis en la situació de vida, previstos o imprevistos, pèrdues, etc.

Al descobrir els mecanismes físics i psíquics mitjançant els quals l’estrès ens desequilibra i en explorar com funcionen en el cos, podem aprendre a posar-hi remei. En lloc de solament patir-lo, aprenem a fer servir l’estrès com a estímul i vehicle per desenvolupar formes noves i creatives de relacionar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos i, així, trobar un nou equilibri.

El moviment del cos en la respiració i en relació amb el camp gravitatori de la Terra ens dona un referent molt concret que facilita la presa de consciència i assenyala un camí cap a un equilibri funcional i una bona capacitat de resposta. La intervenció manual del DFA permet prendre consciència del moviment en tota la seva profunditat.

Sessions de DFA per resoldre conflictes emocionals

Les emocions encontrades ens deixen encallats sense poder avançar.

Concedir un espai i un temps a cada una de les parts permet aclarir les posicions i restablir el flux de les sensacions per tal que cada part pugui obrir-se a rebre també la informació que importa a les altres parts i així arribar a un acord concertat entre totes. Les sessions de DFA ajuden a descobrir de forma molt específica totes les parts del cos que participen en la presa de decisions per tal que el cap pugui aprendre a complir amb la seva funció de respondre a la informació que li arriba del cos en lloc d’esforçar-se en va a imposar els seus criteris al cos.

Restaurar l’equilibri intern desprès d'experiències traumàtiques puntuals o de desenvolupament

Les sessions de DFA ofereixen un espai segur i íntim per restaurar l’equilibri intern després de viure experiències traumàtiques. Si no es restaura, l’organisme reté la càrrega energètica i química amb gran esforç per no perdre "el control"

Aquest esforç augmenta el grau de tensió involuntària dels músculs i teixits conjuntius de forma progressiva. Dolors crònics i comportaments (auto-) destructius, entre molts altres símptomes, són algunes de les formes en què els rastres del trauma es manifesten en la nostra vida. L’ esforç per oblidar el que va passar i seguir endavant ancora encara més en el cos l’experiència i el que férem per protegir-nos contra l’impacte traumàtic, en el cas de traumes puntuals. Els traumes de desenvolupament interposen un filtre en la nostra percepció sensorial que determinen la forma del cos i dels moviments i els sistemes de creences referents a com veiem el món, a nosaltres mateixos i les nostres capacitats de avançar a la vida. Sovint els traumes de desenvolupament radiquen en traumes ancestrals, experiències traumàtiques dels nostres avantpassats que, en el temps no es van poder integrar i que es transmeten a les generacions posteriors com a contingut inconscient, junt amb els mecanismes de defensa que havien permès als avantpassat tirar endavant.

- La experiència de suport a terra,

- la intervenció manual del DFA,

- l’alliberament dels moviments de la respiració i la comprensió resultant de la consciència dual (la consciència del moment present en la consulta i la consciència de la informació retinguda en el cos),

- el temps dedicat a atendre, en el seu context, als detalls d'allò que va succeir i que en el moment passaren desapercebuts per la rapidesa i l'aclaparador de l’impacte, en el cas del traumes puntuals, i les condicions inicials de la vida en el cas de traumes de desenvolupament,

- en la mesura del que és possible, l’atenció a les condicions de vida dels avantpassats que necessiten ser reconegudes per poder rebre el seu recolzament fins i tot des de més enllà de la mort, tot això contribueix a permetre els moviments necessaris per restablir l’equilibri intern perdut durant l’experiència traumàtica.

Restaurar l’equilibri intern desprès d'experiències traumàtiques puntuals o de desenvolupament

Entendre i atendre els rastres de traumes transgeneracionals al propi cos

Les sessions de DFA ofereixen un espai segur per accedir en intimitat als rastres que els traumes col·lectius deixaren en cos i psique, fins i tot en la segona i tercera generació.

En descobrir en la forma del cos i dels moviments els antecedents col·lectius podem aprendre d'aquests i desenvolupar alternatives a la repetició de les mateixes dinàmiques generació rere generació.

Si l’equilibri intern no es restaura desprès d’una experiència traumàtica, l’organisme reté la càrrega energètica i química, amb un gran esforç per no perdre "el control". Aquest esforç augmenta el grau de tensió involuntària dels músculs i teixits conjuntius de forma progressiva. Dolors crònics i conductes (auto-) destructives, entre molts altres símptomes, són algunes de les formes en què els rastres del trauma es manifesten en la nostra vida. L’esforç per oblidar el que va passar i seguir endavant ancora encara més en el cos l’experiència i el que férem per protegir-nos contra l’impacte traumàtic. Els fills ho senten i hi responen, encara que no sàpiguen ni puguin anomenar què és allò a què responen. El mateix succeeix amb els fills dels fills...

La intervenció manual del DFA, l’experiència de suport damunt el terra, l’alliberament dels moviments de la respiració i l’educació de la percepció sensorial restableixen el flux de sensacions tot fent possible descriure les sensacions conforme apareixen en el cos al moment present. Al veure-les en el context de la història de la pròpia família i del propi país, es descobreix que determinats trets o esdeveniments que s’havien viscut com una cosa personal i íntima, de fet, pertanyen a l’experiència col·lectiva. Poder deixar la càrrega emocional on pertany, ens deixa lliures per actuar allà on és possible.

Entendre i atendre els rastres de traumes transgeneracionals al propi cos

Com deixar anar l'excés de tensió involuntària en el cos

No és possible deixar anar la tensió involuntària a voluntat. Una part d’aquesta tensió és necessària i important per viure i moure’ns.

Obrint la nostra atenció cap al interior del cos explorem la relació amb l’entorn, tant en el món material com en el social. Al percebre aquesta relació podem trobar la forma d’estar i moure’ns que permet deixar anar l’excés de tensió.

Una immensa part de la nostra conducta, dels nostres moviments, de la nostra experiència sensorial està organitzada en patrons de tensió habitual, que son inconscients. Reconèixer aquests patrons permet introduir petits canvis assumibles.

En primer lloc, això és bo per la salut. L’excés de tensió habitual interfereix amb les funcions fisiològiques: la circulació, la respiració, la digestió, la eliminació de toxines i cèl·lules danyades, la reparació de teixits danyats, les defenses... L’excés de tensió habitual sotmet les articulacions a càrregues excessives de forma continuada. Crea un ambient àcid en el cos que propicia les inflamacions, les quals, per la seva banda, poden ser precursores de patologies mes greus com ara el càncer, si no es tracten a temps i de forma eficaç.

En las relacions humanes la utilitat és evident perquè, si ens adonem de les formes en les quals abordem l’altre, podem fer-ho de forma que faciliti la relació, ja sigui amb un familiar, un client, un col·lega, un superior o un subordinat.

A més, és molt alliberador descobrir que el que ens manté en conflicte amb el món o amb nosaltres mateixos són tensions que podem aprendre a deixar anar.

Segons com ocupes l’espai amb el teu cos i en quina relació et mantens amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, t’abasteix d’una energia que et confereix una sensació d’elevació i facilitat en el moviment, una sensació de viure i moure’t a l’uníson amb una força major. Un mal alineament produeix malestar i, a la llarga, disfunció i malaltia.

La tensió que es genera quant vius en conflicte amb la gravetat atrapa el flux de sensacions en patrons repetitius que impedeixen percebre amb claredat el que està succeint de debò. Aleshores, els teixits que componen el cos queden embeguts de continguts emocionals irresolts del passat que romanen guardats just per sota del llindar de la consciència des d’on informen la visió d’un mateix, de la vida i del món.

La psique sembla guardar-los fins que tinguem prou maduresa, o la distància suficient, per poder atendre’ls en lloc de repetir-los. Fins i tot els transmet de generació en generació de manera que fills i nets poden atendre en el seu cos i la seva psique, les petjades dels traumes dels seus pares i avis, que no disposaven de les oportunitats de fer-lo que avui tenim. Al tenir en compte l’origen del trauma, comença a ser factible deixar-lo on pertany i reorientar la pròpia conducta i actitud envers la vida i el col·lectiu d’una manera mes coherent amb els requisits del moment present. Abordant els traumes col·lectius de guerres, règims totalitaris, terrorisme, explotació i abusos a través de les seves manifestacions en la vida individual de cada persona contribuïm a un canvi sostenible no solament en la pròpia vida sinó també en el col·lectiu y fomentem una convivència en pau. Cada persona compta.

Com deixar anar l'excés de tensió involuntària en el cos

Trobar la brúixola interna

Trobar una nova orientació per estar en el mon quan la forma actual ens costa la salut o el sentit de coherència interna... quan les circumstàncies ens impedeixen continuar com abans... o quan encara no hem trobat el sentit que volem donar a la nostra vida.

El ritme frenètic de la vida moderna, la interacció continuada amb màquines i/o substàncies nocives per la salut en la vida laboral o la simple idea d’emprar la força de treball en projectes que reforcen un model econòmic injust i insostenible impulsen a cada cop més persones a plantejar-se un canvi en la seva manera de guanyar-se la vida. Altres es veuen obligats per acomiadaments, fallides o perquè el seu propi cos es nega a continuar com abans i emmalalteix.

El punt de partida pel canvi ha de ser el lloc on un es troba. O sigui és important prendre consciència de la forma del cos en relació amb el seu entorn. Segons com ocupes l’espai amb el teu cos i en quina relació et mantens amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, t’abasteix d’una energia que et confereix una sensació d’elevació i facilitat en el moviment, una sensació de viure i moure’t a l’uníson amb una força major. D’aquesta forma pots descobrir facultats que no sabies que tenies i desenvolupar-los. Literalment estàs arrelat en la Terra i pots sentir que formes part de l’engranatge del conjunt de la vida. En el teu interior descobreixes la brúixola que t’ensenya el camí a seguir. Un mal alineament comporta la sensació de topar contínuament amb obstacles insuperables i haver d’enfrontar-te tot el temps a adversaris més forts que tu. Produeix malestar i, a la llarga, disfunció i malaltia.

Les sessions de DFA t’ajuden a trobar la brúixola interna que et permet orientar els teus passos a la vida, ja sigui per mantenir el rumb o per trobar-ne un de nou. Moltes persones viuen només al cap, desconnectades de la seva presència viva en el cos. Aquest, sotmès a exigències insostenibles al llarg del temps i contaminat amb aliments carregats de toxines resultants de l’activitat humana, aguanta com bonament pot. Per més que entenguis que un canvi és imprescindible, portar-lo a terme tot sovint resulta molt difícil a causa de comportaments profundament arrelats en el cos des de fa generacions o fins i tot de l'antiguitat.

En les sessions de DFA aprens a desenvolupar la teva percepció sensorial per reconèixer les sensacions mitjançant les quals el teu cos et guia cap a una vida satisfactòria i sostenible i distingir-les de les sensacions que sorgeixen d’emocions retingudes en el passat, quan no sabíem com manejar-nos amb elles i que ens mantenen ancorades en les dinàmiques on tenen el seu origen. Aprens a gestionar el flux de sensacions per encarrilar-lo i així poder fer servir la seva energia de forma beneficiosa i seguir el rumb assenyalat per la saviesa que es desperta dins teu.

Ser agent d'un canvi sostenible

Només la veritat serveix. Quant es diu la veritat, el cos es relaxa. No és qüestió de posseir la veritat, sinó de saber com buscar-la i trobar-la, moment a moment.

Les coses cauen pel seu propi pes. Connecta el teu cos a la Terra i permet que el terra sostingui el seu pes. Degut a la força gravitatòria, el pes del cos cau de forma inevitable; encara i així, l’excés de tensió involuntària dels teus músculs impedeix que puguis descansar realment en el món natural del qual tu ets una part.

Si aprens a percebre la relació entre el teu cos i el terra, podràs trobar moment a moment la millor forma d’estar i moure’t amb suport i llibertat. Podràs sentir la relació entre els espais oberts a l’interior del teu cos i l’espai obert al teu voltant. Podràs descansar en lo més fondo del que ets com ésser viu i expandir-lo fins abastar envergadures insospitades.

D’aquesta forma ets, literalment, un connector entre el cel i la terra i, per dir-ho així, portes el cel a la terra. Aportes el que només tu saps fer, a la teva manera, i beneficies el món en la seva totalitat. Esdevens agent del canvi cap a una societat sostenible.

Així aprens a tenir cura de la teva salut. A la vegada, sense proposar-t’ho, tens cura de la natura i la societat.

Optimitzar l'ús del cos en el lloc de treball

La intervenció manual del DFA t’ajuda a trobar, a cada moment, la forma de situar-te respecte a la cadira, la taula, l’ordinador, els companys, els superiors, els clients, i tot el que hi hagi en el teu lloc de treball, sense mai perdre el teu espai.

Treballaràs més a gust, amb menys tensió i dolor. La teva creativitat fluirà mes lliurement i tindràs mes capacitat de resposta davant les demandes de cada moment. Quan totes les parts del cos sàpiguen funcionar en equip amb el camp gravitatori de la Terra, millorarà també la col·laboració en l’equip de treball. S’obtenen millors resultats i disminueixen els riscos d’accidents o de posar-se malalts.

Sessions de DFA per millorar el rendiment en l’esport i evitar lesions

Les tensions habituals que es varen generar mentre ens estàvem desenvolupant i aprenent a estar en el món i moure’ns a la vida, no acostumen a ser accessibles amb l’exercici físic sense més.

En entrenar-te, desenvolupes la fortalesa suficient per sobreposar-t'hi però, en el fons, una part del que ets roman retinguda, sense poder participar en l’assoliment de la teva meta i, tot sovint, menyscabant els teus esforços. D’aquesta manera, fàcilment es produeixen lesions.

La intervenció manual del DFA ajuda de forma molt específica a prendre consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de la Terra, a descobrir les tensions mitjançant les quals et mantens en un equilibri forçat i a deixar-les anar per trobar un equilibri a base de suport. En tot moment va a favor del que està succeint en el cos, hidratant els teixits ressecs de músculs i fàscies i nodrint el sistema nerviós amb la informació sensorial que permet accedir als centres que mantenen la tensió habitual i incitar-los a deixar anar la tensió innecessària. Llavors, l’espai al voltant de l’eix gravitatori queda lliure, et sents "lliure d'estretors" i tots els teus músculs poden col·laborar per arribar a una mateixa meta.

Sessions en línia

En el treball telemàtic seguim els mateixos principis que a les sessions presencials. Encara que hem de prescindir de la intervenció manual, abordem el cos seguint la seqüència provada de passos que facilita l'accés als continguts inconscients i el desenvolupament de noves opcions de més suport, llibertat de moviment i capacitat de resposta.

Explorem els patrons que determinen la nostra forma d'ocupar l'espai en el món i de moure'ns a la vida amb atenció al context on tenen les seves arrels. Observem com es manifesten en el moment present en la relació entre el cos i l'entorn immediat i en els moviments de la respiració.

Durant el confinament de la pandèmia de Covid-19 vam descobrir que via teleconferència era possible fer una gran part del treball de DFA. Encara que no és possible portar a terme la intervenció manual, es produeix una proximitat vinculada que permet percebre i guiar l’experiència sensorial a distància. A manca d’una possibilitat de contacte directe, ha mostrat ser un recurs vàlid que també permet reconèixer els propis patrons somàtics i desenvolupar alternatives.

Evidentment el treball amb sessions presencials que ofereixen la possibilitat d’aplicar la intervenció manual són més potents. La proximitat física a les sessions presencials facilita a la persona que ve amb un camp sensorial agitat, estressat o deprimit compassar-se amb el camp sensorial més equilibrat del o de la practicant de DFA, més que a distància. Però es veu que també a les sessions telemàtiques les persones es compassen i el seu camp sensorial es calma i s’equilibra.

Seguim els mateixos principis que a les sessions presencials. Abordem el cos seguint la seqüència provada de passos que facilita l'accés als continguts inconscients i el desenvolupament de noves opcions de més suport, llibertat de moviment i capacitat de resposta. La durada de les sessions és d'una hora.

La plataforma preferida és zoom. Existeix la possibilitat de fer servir d'altres.

Honoraris

Augmentar la versatilitat d’expressió del cos en les arts escèniques

Mitjançant la intervenció manual especial del DFA prens consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de la Terra. Descobreixes les tensions que fas servir per mantenir la teva forma personal d’estar en el món, generalment en un equilibri forçat, i aprens a deixar-les anar per trobar un equilibri a base de suport. Llavors, l’espai al voltant de l’eix queda lliure, et sents "lliure d'estretors" i la creativitat pot fluir sense traves. La teva veu se sosté en una caixa sonora que vibra sense impediments. Et mous amb més llibertat. Pots trobar la forma del cos del teu personatge des de dins. Descobreixes com obrir el teu cos perquè vibri i es mogui amb la música de la teva dansa, el teu cant o el teu personatge.

Explorem els continguts emocionals i mentals que la tensió fixa en el cos perquè els tinguis al teu abast quant els necessitis a l’escenari, davant la càmera o en la pròpia vida, sense quedar-t'hi atrapat. Al reconèixer les sensacions i l’espai que ocupen en el cos, pots anar mes enllà dels significats personals que vares aprendre a atribuir-los quan creixies i així eixamples el registre disponible per al teu art.

Durada del procés i freqüència de sessions

El nombre de sessions depèn d'on siguis ara i de fins a on vulguis arribar en el teu procés o, dit d'una altra manera, en funció de la problemàtica que portis i els objectius que vulguis assolir.

En començar el treball, durant les primeres set sessions, seguim un determinat esquema per abordar els diferents aspectes del cos des de diversos angles que són comuns a tothom, com ara la respiració (tòrax), el suport (peus i cames), les formes en què les funcions cognitives i sensorials, com el pensament i la percepció, etc., es manifesten en el cos (costats). Dues sessions se centren en la pelvis, una en les espatlles i els braços i una altra, en el cap.

Desprès el treball s’organitza en funció de les necessitats individuals de cadascú per integrar de manera òptima tots els aspectes del cos en la relació amb el camp gravitatori de la Terra. És clar que les primeres sessions també s’adapten a les necessitats individuals de cada persona, però dins la seva temàtica particular.

Atès que el DFA uneix el treball corporal amb temes com els sistemes de creences que es reflecteixen en les formes del cos, els aspectes emocionals que subjecten els patrons de tensió, la distinció entre l'experiència pròpia i la que ha estat absorbida de generacions anteriors..., resulta impossible establir un nombre fix de sessions. Cada sessió és completa en si mateixa i integra tots els aspectes del cos en la relació amb la gravetat per obtenir un suport i una llibertat de moviment òptims segons les possibilitats del moment de cadascú.

El reconeixement de patrons somàtics amb el DFA és un procés d’aprenentatge i és acumulatiu. Igual que en qualsevol altre procés d’aprenentatge, és la pràctica la que fa el mestre. És com aprendre una llengua nova, la del cos. Per a moltes persones és imprescindible poder comptar amb el suport continuat d’una guia competent a l'hora d'explorar el territori que engloba el cos i la ment.

Per tant, amb moltes persones establim un acord d’un procés de sessions setmanals que conclourà quan una de les dues parts, o totes dues, considerem que els objectius s’han assolit o es planteja la conclusió del procés per altres raons. A partir d'aquest moment dedicarem un mínim de dues sessions més per confirmar la conveniència de concloure'l i lligar possibles caps solts perquè la persona se'n vagi amb el màxim de suport possible i una òptima comprensió de les seves eines en el camí de la seva vida.

Algunes persones demanen un ritme quinzenal, però la relació inversió-resultats no té ni punt de comparació amb el ritme setmanal. Al cap d’una setmana tant el cos com la psique estan preparats pel proper pas. Un preu més elevat de les sessions a ritme quinzenal ajuda a optar pel ritme més orgànic de sessions setmanals.

Com que és difícil imaginar-se l’abast d’aquest treball sense haver-lo experimentat, amb freqüència fem unes sessions abans d’establir un compromís de continuïtat. En tot cas, la possibilitat d’un treball continuat durant un temps determinat i el procediment per concloure’l es planteja des del començament.

Hi ha persones amb les que treballem durant anys, altres venen per una intervenció puntual. De vegades una sola sessió pot donar el toc necessari per veure clar una qüestió i trobar la orientació adequada per seguir el camí.

En el treball en línia seguim els mateixos principis de treball. Encara que hem de prescindir de la intervenció manual, abordem el cos seguint la seqüència provada de passos que facilita l'accés als continguts inconscients i el desenvolupament de noves opcions de més suport, llibertat de moviment i capacitat de resposta.

En què es distingeixen les sessions de DFA d’altres mètodes

Des de fa uns anys proliferen els mètodes que aborden el treball amb la persona parant atenció al cos i a la ment. Les paraules que fan servir uns i altres per descriure el seu treball són molt semblants, per diferents que puguin ser les formes de dur-lo a terme.

A més dels mètodes, també són diferents les persones que els apliquen, pel que fa a personalitat, recorregut vital, antecedents professionals o preferències personals... També els diferents practicants de DFA Reconeixement de Patrons Somàtics apliquen de maneres diferents els mètodes que varen aprendre a la seva formació professional.

Tanmateix, crec que tots els que apliquem el DFA en el treball amb els nostres clients, alumnes i pacients, estem d’acord a considerar-lo únic. Per una banda la intervenció física manual que Annie B. Duggan i Janie French varen desenvolupar és altament específic i permet ajustar-la a les necessitat de cada persona i de cada moment. Pot abastar el cos sencer, tot a la vegada o enfocar-se en un punt molt concret, fins i tot als espais més profunds del cos. Per una altra banda, el que fa que el DFA sigui únic és la manera que té de combinar la intervenció física directa en el cos amb l’educació de la percepció sensorial. Aquesta combinació permet reconèixer els significats que la persona va associar a les sensacions que transcorren en un flux constant per dintre del cos en resposta a la nostra relació amb l'entorn. D’aquesta manera, la persona pot reconèixer a partir de la pròpia experiència sentida allò que demana atenció perquè pugui sentir-se bé a la vida. Les estructures del sistema nerviós encarregades de la percepció sensorial són les primeres de totes a desenvolupar-se i són de naturalesa receptiva. Reben informació sensorial de forma global, sense categoritzar-la.

El desenvolupament de les estructures que generen la consciència del “jo” es basa en una classificació primitiva d’aquesta informació entre agradable i desagradable. Aquesta classificació és de naturalesa incisiva. Incideix en la fluctuació continua de les sensacions i porta a la creació d’estratègies per obtenir sensacions agradables i evitar les desagradables.

Com ho fa?

La contracció i relaxació dels músculs per executar des dels moviments més bàsics de la vida fins als moviments refinadíssims de la més sublim expressió artística,
i la contracció de la musculatura per parar el flux de les sensacions indesitjables que es converteix en tensió habitual que ja no es pot relaxar voluntàriament.

El resultat:

en el millor dels casos, una persona conscient de si mateixa, dels seus talents i habilitats i dels seus punts febles,

capaç de canalitzar

el flux de les seves sensacions
la valoració emocional i racional del significats associats a aquestes sensacions
i les decisions que en deriva

i, sobretot, capaç de

qüestionar els conceptes desenvolupats sota les condicions inicials de la seva vida,
deixar-los anar si queda clar que eren erronis
i continuar el desenvolupament de les seves habilitats fins a la mort.

El més normal, però, és que les persones es quedin atrapades dins el seu patró de tensió habitual, identificades amb els conceptes del seu “jo” que varen desenvolupar sota les condicions en què varen transcórrer els primers mesos i anys de vida, amb una consciència limitada de les seves capacitats de generar el propi benestar i una vida satisfactòria més enllà dels límits del patró. Varen perdre el contacte amb la font d’informació més important per poder desenvolupar les seves pròpies capacitats, de manera que amb el temps es van deteriorant i perdent amb la vellesa.

El DFA fomenta la col·laboració entre ambdós aspectes de manera que

En comptes d’incidir per intentar desfer-se de les sensacions que es consideren indesitjables, la persona aprèn a acollir-les per poder entendre la informació que porten i actuar de forma conseqüent per obtenir un resultat eficaç que porta a la satisfacció i dona lloc a la possibilitat d’avançar cap al proper pas

En comptes d’incidir per intentar aferrar-se al benestar d’un moment donat i perdre’l precisament per això, la persona aprèn a acollir-lo per gaudir-lo a fons i “fer-li un petó mentre passa al vol” com diu el poeta William Blake.

Més enllà del referent de les coordenades objectives del camp gravitatori de la Terra – la vertical i la horitzontal, el DFA no aplica cap tipologia ni sistema de descodificació ni estableix diagnòstics, sinó que entrena les facultats receptives i incisives de la persona per tal que pugui descobrir des de dins allò que necessita sense haver-se de sotmetre a un sistema extern, per més provat i vàlid que sigui.

Encara que el treball del reconeixement de patrons somàtics amb el DFA pugui dur-se a terme en un context cognitiu-conductual, les seves creadores Annie B. Duggan i Janie French, juntament amb molts dels practicants de DFA, ens sentim afins al procés d’individuació de la psicologia junguiana. El arquetips són comparables a un camp de força, com el del camp gravitatori de la Terra, amb els seus pols. Les fases de desenvolupament en les que ens trobem en un moment donat de la vida i les funcions que complim a la família, en el treball i la vida social venen marcades per unes qualitats universals inherents a cada fase, a cada funció. Vivim sota el seu mandat arquetípic, normalment sense adonar-nos-en. Però és possible desenvolupar la sensibilitat que ens permet percebre les demandes arquetípiques de cada moment vital pel seu efecte sobre les nostres vides i així poder trobar, moment a moment, la forma de relacionar-nos-hi que millor ens serveixi per dur una vida plena.

El DFA (r)estableix connexions en el sistema nerviós i millora la hidratació dels teixits, facilitant l'organització cristal·lina líquida de l’aigua d’hidratació, des de les estructures superficials del cos fins a l’interior del nucli de les cèl·lules més recòndites de l’organisme, la qual vehicula una transmissió ultraràpida d’informació sensorial que pot ser recollida i processada pel sistema nerviós.

Així doncs, amb la seva singular intervenció manual combinada amb l’educació de la percepció sensorial, el DFA facilita un flux òptim d’informació a través de tot l’organisme i capacita la persona per acollir i processar aquesta informació per tal de bastir una vida sana i realitzada.

Honoraris

Aquí consten els honoraris de Brigitte Hansmann. Per conèixer les tarifes dels altres practicants cal contactar directament amb ells o elles.

Sessions presencials:

90€ en cas de sessions setmanals consecutives, a pagar mensualment al començament del més, o de paquets de sessions de 2, 3, 4 o 5 agrupades per setmana, a pagar en reservar les hores

100€ en cas de sessions quincenals o esporàdiques

Sessions telemàtiques:

70€ en cas de sessions setmanals consecutives, a pagar mensualment al començament del més o en reservar les hores

80€ en cas de sessions quinzenals o esporàdiques

Sessions individuals