Obrint la nostra atenció cap al interior del cos explorem la
relació amb l’entorn, tant en el món material com en el social. Al percebre
aquesta relació podem trobar la forma d’estar i moure’ns que permet deixar anar
l’excés de tensió.
Una immensa part de la nostra conducta, dels nostres
moviments, de la nostra experiència sensorial està organitzada en patrons de
tensió habitual, que son inconscients. Reconèixer aquests patrons permet
introduir petits canvis assumibles.
En primer lloc, això és bo per la salut. L’excés de tensió
habitual interfereix amb les funcions fisiològiques: la circulació, la
respiració, la digestió, la eliminació de toxines i cèl·lules danyades, la
reparació de teixits danyats, les defenses... L’excés de tensió habitual sotmet
les articulacions a càrregues excessives de forma continuada. Crea un ambient
àcid en el cos que propicia les inflamacions, les quals, per la seva banda,
poden ser precursores de patologies mes greus com ara el càncer, si no es
tracten a temps i de forma eficaç.
En las relacions humanes la utilitat és evident perquè, si
ens adonem de les formes en les quals abordem l’altre, podem fer-ho de forma
que faciliti la relació, ja sigui amb un familiar, un client, un col·lega, un
superior o un subordinat.
A més, és molt alliberador descobrir que el que ens manté en
conflicte amb el món o amb nosaltres mateixos són tensions que podem aprendre a
deixar anar.
Segons com ocupes l’espai amb el teu cos i en quina relació
et mantens amb les coordenades del camp gravitatori de la Terra, t’abasteix
d’una energia que et confereix una sensació d’elevació i facilitat en el
moviment, una sensació de viure i moure’t a l’uníson amb una força major. Un
mal alineament produeix malestar i, a la llarga, disfunció i malaltia.
La tensió que es genera quant vius en conflicte amb la
gravetat atrapa el flux de sensacions en patrons repetitius que impedeixen
percebre amb claredat el que està succeint de debò. Aleshores, els teixits que
componen el cos queden embeguts de continguts emocionals irresolts del passat
que romanen guardats just per sota del llindar de la consciència des d’on
informen la visió d’un mateix, de la vida i del món.
La psique sembla guardar-los fins que tinguem prou maduresa,
o la distància suficient, per poder atendre’ls en lloc de repetir-los. Fins i
tot els transmet de generació en generació de manera que fills i nets poden
atendre en el seu cos i la seva psique, les petjades dels traumes dels seus
pares i avis, que no disposaven de les oportunitats de fer-lo que avui tenim.
Al tenir en compte l’origen del trauma, comença a ser factible deixar-lo on
pertany i reorientar la pròpia conducta i actitud envers la vida i el
col·lectiu d’una manera mes coherent amb els requisits del moment present.
Abordant els traumes col·lectius de guerres, règims totalitaris, terrorisme,
explotació i abusos a través de les seves manifestacions en la vida individual
de cada persona contribuïm a un canvi sostenible no solament en la pròpia vida
sinó també en el col·lectiu y fomentem una convivència en pau. Cada persona
compta.
