En prendre consciència de la forma del cos en relació amb el camp gravitatori de la Terra, els participants en el taller descobreixen les tensions que fan servir per mantenir la seva forma personal d’estar en el món, generalment en un equilibri forçat, i aprenen a deixar-les anar per trobar un equilibri a base de suport. Llavors, l’espai al voltant de l’eix queda lliure; la sensació és d'estar "lliure d'estretors" i la creativitat pot fluir sense traves. La veu se sosté en una caixa sonora que vibra sense impediments. Els moviments adquereixen més llibertat. La forma del cos del personatge a representar es troba des de dins. En extendre la atenció per incloure la percepció del terra i de l'espai, es descobreix com obrir el cos per a que vibri i es mogui amb la música de la dansa, del cant o del personatge.
Explorem els continguts emocionals i mentals que la tensió fixa en el cos per tenir-los a l'abast quant es necessitin a l’escenari, davant la càmera o en la pròpia vida, sense quedar-s'hi atrapat. Al reconèixer les sensacions i l’espai que ocupen en el cos, és possible anar mes enllà dels significats personals atribuits a aquestes sensacions sota les condicions inicials de la vida. Així s'eixamplen els registres disponibles per l'art.
El moviment no és només allò que fem, també és allò que som. Respirar, pensar, sentir, parlar, actuar i interactuar, relacionar-nos, viure i conviure, tot això és moviment; el cos i la ment, sistemes fluïts que es mouen. Tot el que fem a la vida, ho fem mitjançant el moviment del nostre cos. Això és evident quan es tracta d’activitats, ja siguin professionals, recreatives o d’altra mena. Fins i tot quan es tracta d’una activitat sedentària, o de trobar un moment de tranquil·litat, repòs i descans de l’activitat, la llibertat de moviment del nostre cos és fonamental per poder gaudir de cada moment.
Les tensions habituals inconscients limiten la nostra llibertat de moviment i capacitat de resposta a les demandes de les diverses situacions en què ens trobem al llarg del dia. Restringeixen el lliure accés als recursos de què disposem simplement pel fet de ser el que som. Ens atrapen en patrons de conducta estereotipats.
En deixar-los anar podem moure’ns amb fluïdesa i trobar suport en el propi cos i en el camp gravitatori de la Terra. Quan ens deixem sostenir per la força gravitatòria en lloc de lluitar amb ella, estimulem els processos vitals en els òrgans i retardem el procés d’envelliment. Descobrim que podem desenvolupar una relació de participació amb el nostre entorn en lloc de sentir-nos-en víctimes o d’esforçar-nos per dominar-lo.