Un resum de l'estudi presentat a la trobada virtual Horitzons de la Plataforma País Conscient
En aquesta trilogia vull il·lustrar algunes dinàmiques pròpies del trauma, algunes activitats que poden ajudar a restaurar l’equilibri intern i altres que profunditzen les seves petjades al cos i a l’ànima. Per descriure-les he escollit tres dates senyalades relacionades amb experiències traumàtiques col·lectives que poden mostrar què cura, què traumatitza, què eternitza el trauma en un cercle viciós i com se’n pot aprendre per transformar-lo en una espiral d’aprenentatge. Pots llegir l'estudi a l'enllaç al peu d'aquesta pàgina. En aquests videos te'l llegeixo com si fos un conte de fades.
Com si fos un conte de fades - Introducció i Pròleg Com si fos un conte de fades - part 1 - 11 de setembreCom si fos un conte de fades - part 2 - 1 d'octubreCom si fos un conte de fades - part 3 - 12 d'octubre
Com si fos un conte de fades - EpílegLa intenció de gravar la meva veu llegint aquest estudi com si fos un conte de fades és per arribar al nen o a la nena interior i transmetre, a la vegada, la información necessària per crear la comprensió que permet sortir del cercle viciós del trauma multigeneracional i transformar-lo en una espiral d'aprenentatge. L'idea va surgir en el transcurs de l'atenció telefònica a una dona que viu massa lluny com per venir a prendre sessions de DFA per tractar un dolor persistent a la cama que no responia a cap tractament ni se'n trobava cap diagnòstic. En una de les nostres conversacions es va presentar la figura d'una de les seves àvies que havia segut un refugi per ella dins una situació traumàtica que comprenia vàries generacions. ...i una de les coses que fan les àvies és llegir contes als seus nets. Les imatges no tenen res a veure amb el text. La seva funció és afegir bellesa, evocar la natura que ens nodreix i ajudar-nos a relacionar-nos amb ella des del reconeixement de que som una part d'ella. Hi pertanyem. Hi tenim una funció a complir per enriquir la seva complexitat i diversitat en comptes de minvar-les com ho estem fent.
Aquí la primera de les eines:
La percepció sensorial, assegut en cadira amb els peus a terra.La segona eina (en castellà): La percepción sensorial caminando
Aviat vindrà: La percepció sensorial dels moviments de la respiració i del pes, jagut
Aquí pots llegir l'estudi
Traumes multi-generacionals - Cercle viciós o espiral d’aprenentatge